Malgrat la magnitud del seu impacte i la seva expansió arreu del món, la filantropia és, encara avui, un fenomen poc estudiat. Les dades existents són escasses tant a nivell local com global i no ens permeten realitzar comparatives rigoroses entre països; quantificar el volum global de la filantropia; classificar els seus propòsits; o calibrar amb precisió el potencial del seu impacte… Si bé és cert que hi ha països que paren més atenció a la investigació filantròpica, el cert és que en general la informació de què disposem és sovint incomplerta o inconsistent. Aquest fet s’explica en part per la joventut del sector, que s’ha consolidat majoritàriament en els darrers 25 anys.
Hem de celebrar que, en aquest context, s’hagi publicat recentment l’estudi The Global Philanthropy Report: Perspectives on the global foundation sector, l’estudi més ambiciós publicat fins a la data, liderat per la investigadora Paula D.Johnson de la Harvard Kennedy School. En un intent de vessar una mica de llum sobre aquesta qüestió, l’estudi vol entendre millor la filantropia (concretament la que canalitzen les fundacions), fer-la més visible i transparent i, al cap i a la fi, fomentar el seu creixement i evolució per a multiplicar el seu impacte.
Donada l’absència d’un marc comú preestablert per a la investigació de la filantropia, aquest estudi ha d’entendre’s com a primer retrat del sector, un esbós perfectible que els autors de l’estudi pensen anar perfilant i completant amb periodicitat biennal. L’univers comptabilitzat comprèn més de 260.000 fundacions filantròpiques en 39 països, concentrades majoritàriament a Europa (60%) i a Nord-Amèrica (35%).
Algunes de les dades que es desprenen de l’estudi són, en flashos, les següents:
– Els actius d’aquestes fundacions excedeixen els 1.5 trilions de dòlars i es concentren especialment a Europa (27%) i als EUA (60%). Es calculen unes despeses d’aquestes fundacions de 150 bilions anuals. La importància econòmica de la filantropia, però, s’estima molt superior perquè l’estudi només té en compte una selecció d’entitats d’una selecció de països i, a més, no té en compte els actius i despeses que es generen per altres canals que té la filantropia diferents a les fundacions
– Els actius de les fundacions no solen representar, de mitjana, més del 5% del PIB. Lideren els Països Baixos amb un 14% i Espanya es troba en novena posició amb un 2.4%
– Els EUA lideren el rànquing de fundacions amb més actius, amb 890.000 milions de dòlars, seguits de lluny per les fundacions d’Holanda, que en gestionen 108.000. Segueixen Alemanya (92.900), Suïssa (87.800), Itàlia (86.900), Regne Unit (84.200) i després, a distància considerable, França (29.600), Espanya (29.000), etcètera.
– Si analitzem el sector fundacional per la seva despesa en relació als seus actius, veiem que Espanya lidera el rànquing amb un 37% de despesa, seguida de França (34%), ambdues molt per sobre de la mitjana europea que se situa en un 12%. Segons els investigadors, aquests percentatges tan alts poden reflectir un desig d’impacte social ràpid i a curt termini, en oposició a l’estratègia de mantenir els actius a “perpetuïtat”.
– Les fundacions constitueixen un sector jove i en creixement (com diem, 3/4 parts de les fundacions identificades han estat creades en els darrers 25 anys)
– S’observen, en funció de les regions, grans variacions respecte al tipus més habitual de fundació. A Europa i als EUA, per exemple, predominen les independents (87% i 96% respectivament), mentre que a la Xina o als Emirats Àrabs destaquen les governamentals, a llatinoamèrica les corporatives, etc.
– L’àmbit prioritari d’actuació a nivell global és l’educació (amb un 35% de les fundacions vinculades en els seus programes).
– Les arts i la cultura se situen en un 17.7% a nivell global i la seva posició fluctua considerablement si ho analitzem país per país. En general, a Europa ocupen la quarta posició en la llista de prioritats, amb un 16.9% de les fundacions actives en aquest àmbit. Als EUA, a mode de comparació, ocupen també el quart lloc però amb un 80.9% de les fundacions actives.
– Les grans donacions són centrals per a la filantropia de determinats països com ara els EUA però sembla percebre’s un moviment d’allunyament respecte el model de dependència d’una única font que proporciona capital filantròpic
– Les fundacions posen en pràctica, cada vegada més, estratègies d’inversió social a fi de maximitzar els seus impactes.
– Hi ha un creixent interès per avaluar i mesurar els resultats de les accions o programes.
– Les col·laboracions o aliances són vistes pel sector com a essencials per a aconseguir impacte i gran escala. Malgrat haver-hi aquesta consciència, la realitat diu que el sector està encara molt fragmentat, amb un alt percentatge de fundacions que no interactuen amb altres fundacions.
Una tendència important que detecta l’estudi és que, en l’imaginari col·lectiu, creix la convicció que la filantropia té un rol important per a encarar els reptes socials i econòmics del futur. En aquest marc, l’acció filantròpica adquireix tot el seu sentit i caràcter d’excel·lència quan ve a millorar els pactes econòmics i socials establerts; quan suposa una millora dels compromisos i responsabilitats adquirits en l’àmbit fiscal i de l’estat del benestar; i quan la seva aportació suposa també una millora real en el finançament, el compromís d’implicació social, la voluntat de transformació, l’aposta per la cohesió i el foment de la participació activa de l’empresa i la ciutadania en els projectes de la comunitat.
És llavors quan podem parlar de desenvolupament i no d’assistència, d’actors i no de víctimes, i entendre que la filantropia pot ser un vehicle per a transmetre coneixements, promoure relacions entre stakeholders i, en definitiva, crear el que Bill Drayton (fundador d’Ashoka) va anomenar “cadenes híbrides de valor” (que no són sinó aliances entre el sector privat i el tercer sector). Veurem llavors desplegar-se el potencial de la filantropia per a redistribuir la riquesa, cohesionar la societat i mobilitzar les arrels ciutadanes pel bé comú.
El sector es troba, en definitiva, en un moment de gran vitalitat. El Global Philanthropy Report és un primer pas de gegant en el coneixement profund de les seves tendències, àmbits de millora i necessitats, tot posant de manifest que existeixen estratègies, mecanismes o instruments per enfortir i fomentar la filantropia com ara el marc legal i la fiscalitat, el recolzament a la infraestructura filantròpica, la cohesió del sector, la professionalització… Un seguit d’aspectes que situarien la filantropia en una millor posició de sortida per encarar el futur.
Per últim, cal destacar que l’estudi ha estat possible gràcies, especialment, al suport d’UBS i de la Ford Foundation. També gràcies a un seguit de fundacions i institucions que han donat suport a la investigació en el nivell local. En qualsevol dels casos, aquest estudi ha ajudat a dinamitzar -i en alguns casos fins i tot a iniciar- la investigació sobre la filantropia al nivell de les nacions. Un bon començament.