Tornar a actualitat Conclusions actes

Cultura i empresa. Connexions, beneficis i oportunitats

22/11/2018

En el sector empresarial, els valors, la innovació, la responsabilitat social, la comunicació, la cohesió interna, etc., creen espais d’oportunitat per a establir aliances amb el sector cultural. Quins beneficis comporta vincular l’empresa a la cultura? Aquestes i altres qüestions es van abordar el passat 25 d’octubre a la taula rodona “Cultura i empresa: connexions, beneficis i oportunitats”, moderada per la periodista Mar Galtés i celebrada en el marc de la jornada IMPULSA 2018.

Javier Creus (Fundador i Director d’estratègia a Ideas for Change), Roberto Gómez de la Iglesia (Director a Conexiones Improbables) i Belén Badia (Directora de persones, comunicació i IT del Grup Uriach) van desplegar el seu argumentari a favor de la cultura com a àmbit productiu de valor per al progrés social i també per a l’empresa, en la seva dimensió més propera a la d’agent de transformació social.

Javier Creus va posar en relleu la idea de l’anticipació, fonamental segons ell per a les empreses perquè és la única garantia de supervivència a la que es poden aferrar. En un moment de canvi accelerat i de dissolució de les fronteres entre sectors, participar en projectes culturals -argumentava- permet a les empreses iniciar noves converses amb creadors, públics i territoris, tot explorant pensament de frontera amb el qual alimentar el seu procés d’anticipació.

Una altra idea que va destacar va ser la set social de sentit, de propòsit, en un moment en que el món canvia, les coses es transformen (hàbits, ciutats, organitzacions, societats…) i costa visualitzar el futur.

Si apel·lem al sentit primigeni de la cultura, la funció social de la mateixa és la de formular preguntes rellevants, el tipus de preguntes que poden ajudar als lideratges.

Roberto Gómez de la Iglesia coincidia amb aquesta idea: “(…) Si algo sabe hacer la cultura es hacer nuevas preguntas, sobretodo la pregunta que mata (…)”. Des de la seva experiència explicava que les empreses busquen nous espais de relació amb els seus públics, emocionar i generar experiències durant tot el procés. Amb aquesta mirada, des de Conexiones Improbables ofereixen a les empreses una metodologia d’hibridació, introduint les arts i la cultura en els equips de les empreses, fent-les partícips dels processos d’innovació i transformació. Gómez de la Iglesia creu que la cultura, precisament, està en el centre de la transformació del concepte de valor en l’economia i l’empresa.

I en aquest context, quins valors busquen les empreses? Belén Badia va aportar el punt de vista empresarial, destacant primer a nivell particular l’orgull que sentia de pertànyer a una empresa vinculada a la cultura, fet que té un valor incalculable per a l’empresa en termes de retenció de talent. El Grup Uriach -explicava- té una llarga tradició de vinculació amb la cultura, de fet ha experimentat els beneficis de l’aliança cultura-empresa des de prismes tan diversos com el col·leccionisme, el mecenatge o l’experimentació amb la cultura com a eina per a la formació dels lideratges o el desenvolupament d’equips. Badia va relatar en primera persona experiències de canvi que ha tingut gràcies a activitats de base creativa, artística i cultural, que han impactat en l’àrea de persones de l’empresa.

La cultura i el mecenatge, en definitiva, ofereixen oportunitats úniques per a les empreses: noves perspectives per afrontar els nous reptes; espai de desenvolupament per a la responsabilitat social de l’empresa; un marc per a enfortir els vincles amb les comunitats internes i externes; per arrelar l’empresa al territori; és també un canal  per a la innovació disruptiva, perquè aporta una base per innovar amb un enfoc alternatiu als mètodes d’innovació tradicionals…

Col·lateralment, el dinamisme que pot generar l’aliança de la cultura i l’empresa ajuda el sector cultural a ser més fort i sostenible, i això repercuteix indirectament a la societat, fent-la més culta, crítica, cohesionada… La idea de fons que poc a poc va anar calant és que l’empresa no deuria entendre la cultura com a una despesa sinó més aviat com una inversió que la fa més competent i l’ajuda a consolidar el seu rol com a agent social.