Rafael Aranda, Carme Pigem i Ramon Vilalta van fundar el 1988 a Olot l’estudi RCR Arquitectes, guanyador del Premi EMPRESA CULTURA 2024 en la categoria de petita empresa. Aquest guardó se suma a la llarga llista de reconeixements que han rebut, entre d’altres el Premi Pritzker, considerat el Nobel d’Arquitectura, i que van obtenir l’any 2017. Per als impulsors d’RCR Arquitectes, la connexió entre arquitectura i paisatge és fonamental, i destaquen que la bellesa, la història i la cultura de la Garrotxa ha estat una font d’inspiració clau de les seves creacions. Afirmen que “l’arquitectura i la cultura estan connectades intrínsecament” i defensen les col·laboracions locals, la conscienciació i l’educació, i els incentius fiscals entre les principals accions per fomentar el suport de les petites i mitjanes empreses a la cultura. Avui publiquem la primera part de l’entrevista amb els tres fundadors d’aquest despatx d’arquitectes olotí reconegut internacionalment, un espai que conceben com un “univers de creativitat compartida”.
-RCR Arquitectes ha rebut premis internacionals i nacionals de molt prestigi en l’àmbit de l’Arquitectura. Què suposa per a l’estudi haver estat distingit amb el Premi Empresa Cultura en la categoria de petita empresa que concedeix la nostra Fundació?
-Ser distingits amb aquest guardó és un gran honor per a RCR Arquitectes. Aquest reconeixement no només valida l’esforç i la dedicació de l’estudi cap a la cultura i l’arquitectura, sinó que també ressalta la importància de la responsabilitat social a l’àmbit empresarial. Per a nosaltres, aquest premi representa un impuls per continuar promovent iniciatives culturals i creatives, així com un compromís renovat amb la comunitat. A més, és una oportunitat per inspirar altres petites empreses a involucrar-se en el foment de la cultura, demostrant que cada contribució compta i pot tenir un impacte significatiu. Estem molt agraïts per aquest reconeixement!
“En donar suport a l’art i la cultura mitjançant activitats de mecenatge, contribuïm a un ecosistema creatiu que enriqueix la vida de les persones i potencia el desenvolupament sostenible dels territoris”
-Com concebeu la relació entre arquitectura i cultura?
-A RCR Arquitectes, creiem fermament que l’arquitectura i la cultura estan connectades intrínsecament. L’arquitectura no es tracta només de construir espais físics, sinó de crear entorns que reflecteixin i enriqueixin la identitat cultural d’un lloc. Des dels nostres inicis, hem defensat la idea que cada projecte ha de dialogar amb el context cultural i territorial, integrant elements que ressalten la història, les tradicions i l’essència de la comunitat.
La relació entre art, cultura i territori té un efecte transformador a la societat. Quan l’arquitectura es nodreix de la cultura local, es generen espais que no només són funcionals, sinó que també expliquen històries i fomenten un sentit de pertinença. Això pot inspirar les persones, promoure la cohesió social i revitalitzar comunitats.
En resum, la simbiosi entre arquitectura i cultura no sols enriqueix els nostres projectes, sinó que també té el poder de transformar la societat, creant espais que són veritablement significatius i que fomenten un diàleg continu entre les persones i el seu entorn. És un viatge emocionant i gratificant!
“La relació entre l’arquitectura i el paisatge és fonamental perquè els dos elements s’influencien mútuament i junts creen un entorn que reflecteix la identitat cultural d’un lloc”
-Des d’RCR Arquitectes considereu que la suma d’arquitectura i paisatge és el nucli generador de la cultura. Per què és tan important aquest binomi?
-La relació entre l’arquitectura i el paisatge és fonamental perquè els dos elements s’influencien mútuament i junts creen un entorn que reflecteix la identitat cultural d’un lloc. Aquest binomi és important per diverses raons:
- Context i identitat: L’arquitectura ha de respondre al paisatge on se situa, respectant i realçant les característiques naturals i culturals de l’entorn.
- Experiència sensorial: La interacció entre l’arquitectura i el paisatge enriqueix l’experiència de l’usuari. Els espais ben dissenyats poden potenciar la bellesa natural, oferint vistes, textures i sensacions que conviden a la contemplació i al gaudi.
- Sostenibilitat: Integrar l’arquitectura amb el paisatge promou un enfocament més sostenible. En considerar l’entorn natural en el disseny, es poden utilitzar recursos de manera més eficient, minimitzar l’impacte ambiental i fomentar la biodiversitat.
- Cohesió Social: Espais que combinen arquitectura i paisatge es poden convertir en llocs de trobada i convivència, fomentant la interacció social i el sentit de comunitat.
- Narrativa cultural: La fusió d’arquitectura i paisatge permet explicar històries. Cada projecte pot reflectir la història, les tradicions i els valors de la comunitat, convertint-se en un vehicle per a la transmissió de la cultura a les generacions futures.
En resum, el binomi d’arquitectura i paisatge és essencial perquè no només crea espais funcionals i estèticament agradables, sinó que també nodreix la cultura, la identitat i la sostenibilitat de les comunitats.
“La Garrotxa ha estat font d’inspiració i ens ha guiat a la recerca de crear espais que siguin sostenibles, culturalment rellevants i en harmonia amb la natura”.
-Quina influència té la Garrotxa en la vostra interpretació de l’arquitectura i en el vostre procés creatiu?
-La Garrotxa, amb el paisatge volcànic i la rica biodiversitat, té una influència significativa en la interpretació de l’arquitectura i en el procés creatiu dels arquitectes que treballen a la regió. Aquí hi ha algunes formes en què aquesta àrea ha impactat a la nostra feina:
- Context natural: La bellesa natural de la Garrotxa, amb els turons, boscos i volcans, ens ha inspirat a dissenyar edificacions que s’integrin harmònicament amb l’entorn. Això significa cercar una relació respectuosa entre la construcció i el paisatge, utilitzant materials i formes que dialoguin amb la natura.
- Cultura local: La rica història i cultura de la Garrotxa han influït en el nostre procés creatiu. Ens hem inspirat en les tradicions constructives locals, en l’arquitectura vernacular i en la manera com les comunitats han interactuat amb el seu entorn al llarg del temps.
- Narrativa del lloc: La història geològica i cultural de la Garrotxa pot ser un punt de partida per explicar històries a través de l’arquitectura. Cada projecte pot reflectir la singularitat del lloc, creant una narrativa que connecta els usuaris amb el seu entorn.
La Garrotxa ha estat font d’inspiració i ens ha guiat a la recerca de crear espais que siguin sostenibles, culturalment rellevants i en harmonia amb la natura. És un lloc que realment estimula la creativitat i el respecte per l’entorn!
-L’arquitectura que es fa actualment és sensible a la cultura i al territori?
-Sí, en molts casos, l’arquitectura actual cerca ser sensible a la cultura i al territori. Hi ha una consciència creixent entre arquitectes i dissenyadors sobre la importància d’integrar el context cultural i ambiental en els seus projectes. Aquí hi ha algunes maneres en què això es manifesta:
- Disseny contextual: Molts arquitectes s’esforcen per crear edificacions que s’integrin amb el seu entorn, tot respectant l’estètica i les tradicions locals.
- Sostenibilitat: L’arquitectura contemporània sovint prioritza la sostenibilitat, cosa que implica considerar l’impacte ambiental dels edificis
- Participació comunitària: Cada cop més, els arquitectes involucren les comunitats en el procés de disseny, assegurant-se que les necessitats i desitjos dels habitants es reflecteixin en els projectes. Això no només ajuda a crear espais més rellevants, sinó que també enforteix el sentit de pertinença.
- Narratives locals: L’arquitectura actual sovint cerca explicar històries a través dels seus dissenys, incorporant elements que reflecteixen la història, les tradicions i les característiques úniques del lloc.
- Adaptació al canvi climàtic: La sensibilitat cap al territori també implica una resposta als desafiaments del canvi climàtic. Els arquitectes estan dissenyant edificis que no només són resilients davant de fenòmens climàtics, sinó que també s’adapten a les característiques específiques del lloc.