Aquesta impactant fotografia original signada pel multipremiat fotoperiodista Santi Palacios ha format part del premi de la VI edició IMPULSA CULTURA. L’art està a l’ADN de la Fundació, i si l’any passat els finalistes es van emportar una litografia de Paula Bonet, aquest 2021 la disciplina triada ha estat una de les grans oblidades.
Què li sembla que una de les seves fotografies es converteixi en un premi per a distingir a un projecte cultural?
Sempre és un plaer veure fotografies impreses en paper, i m’encanta que una fotografia serveixi per a donar suport a un premi que distingeix a un projecte cultural.
És la primera vegada que li succeeix?
És la primera vegada que una còpia impresa d’una de les meves fotografies es lliura com a part d’un premi, sí.
Recorda el moment exacte de quan va fer aquesta fotografia?
Ho recordo molt bé: durant l’alba del 28 de maig de 2014.
Portava mesos treballant a la tanca fronterera que separa el Marroc de Melilla. Aquella matinada, poc abans del començar el dia, prop de mil joves procedents de diferents països africans van tractar de saltar la tanca des del Marroc per a entrar en territori europeu. Més de 400 van aconseguir entrar i romandre a Melilla, mentre que la resta van ser bloquejats per la policia marroquí o retornats en calent al Marroc per agents de la Guàrdia Civil.
Quan encara era de nit la situació era caòtica, en el perímetre fronterer s’escoltaven cops i els crits de dolor de molts d’aquests joves. A l’alba, només quedaven a la tanca aquells que no havien aconseguit descendir a temps; com el noi que apareix a la imatge, que després de diverses hores assegut sobre una càmera de seguretat espanyola, dins del territori espanyol, va ser retornat en calent al Marroc.
Amb la fotografia fa un periodisme que difícilment aconseguiria amb un altre llenguatge.
Soc fotoperiodista, és a dir, un periodista que fa periodisme utilitzant la fotografia com a eina principal. La fotografia és potser la unitat més senzilla de comunicació, una imatge fixa, un llenguatge universal, que qualsevol pot comprendre en tot just un cop d’ull. També té les seves mancances respecte al text, àudio i vídeo, però el poder evocador de la fotografia és insuperable. A l’hora de transmetre informació, la manera de treballar va directament vinculada al llenguatge amb el qual treballem.
Cap llenguatge supera a la fotografia a l’hora d’evocar emocions o idees, amb tan sols donar un cop d’ull que pot durar una fracció de segon.
Què ressaltaria de les seves fotografies?
Que difícil de respondre. Intento capturar les emocions que es respiren a les escenes que fotografio, una altra cosa és que ho aconsegueixi…
Fins a quin punt ser sociòleg de formació afecta les seves fotografies i la seva manera d’implicar-se en els drames que retrata?
No sé si afecta les fotografies en si però sí que soc conscient que sempre ha influït molt a l’hora de triar els temes que m’interessen treballar, en la manera de comprendre els conflictes sobre els quals treballo i en l’anàlisi que faig sobre el treball produït.
Com aconsegueix que la gent permeti que li fotografiï en situacions tan al límit i desesperants?
Treballant sobre el terreny existeix un llenguatge no verbal que s’aprèn a llegir per a saber quan fotografiar i quan no fer-ho. Dit això, cada situació és un món i caldria estudiar una per una.