Sona la música a Barcelona. Recentment han tingut lloc diversos fets rellevants per a la vida musical de la ciutat. El col·lectiu Música en vena i el Festival Mixtur han desplegat les seves accions a la ciutat i la Fundació de Música Ferrer-Salat ha anunciat els guanyadors d’una important convocatòria de beques en l’entorn de l’educació musical.
El passat mes d’abril el col·lectiu Música en vena, que forma part de la Llotja de projectes de la Fundació Catalunya Cultura, presentava la “Marató de piano Sant Jordi” a l’Hospital Clínic de Barcelona. Una marató de 4 hores de música ininterrompuda de la mà d’alumnes de clàssica i jazz del Conservatori del Liceu. A banda de crear nous entorns per a la cultura i oferir una sortida laboral a músics en situació de desocupació, el col·lectiu Música en vena té la visió que la música en directe humanitza els entorns hospitalaris alhora que constitueix una teràpia complementària eficaç tal com avalen els estudis que hi ha al respecte.
Per altra banda, entre el 19 i el 29 d’abril va tenir lloc el festival Mixtur, també present a la Llotja de projectes de la Fundació Catalunya Cultura. El festival està destinat a les músiques de recerca i la creació interdisciplinària i té com a objectiu apropar aquesta nova música al gran públic. L’experimentació és un valor central del festival Mixtur, que prioritza el treball d’aquells músics que arrisquen i cerquen noves sonoritats en les seves creacions i l’apropa a un públic que ha d’estar obert a les noves estètiques musicals. El festival entén que la pedagogia és un element fonamental per fer créixer alhora la creació i el gust per aquestes músiques i per això hi destina part de la seva activitat.
Ambdós projectes (Música en vena i Mixtur) es troben actualment cercant aliances estratègiques pel seu desenvolupament, articulant diàlegs i col·laboracions amb la societat civil. Durant aquests mesos la fundació contribueix amb unes càpsules formatives que hauran d’incrementar les seves oportunitats d’accés, enteniment i col·laboració amb el teixit empresarial i la societat civil. L’objectiu és que el sector cultural gosi de major autonomia millorant la seva capacitat d’obtenir recursos provinents de filantrops, patrocinadors i micro-mecenes. Un magnífic exemple de recolzament i compromís de la societat civil amb la cultura és el de la Fundació de Música Ferrer-Salat, que el passat 19 d’abril anunciava, en un emotiu acte, els guanyadors de les IX beques Ferrer-Salat, que es concedeixen a 12 joves músics. En paraules del seu president Sergi Ferrer-Salat “La Fundació (…) considera l’educació musical un element fonamental en la formació integral de les persones, i com a tal, pedra angular del progrés social”. És per això que la fundació filantròpica col·labora des del 2010 amb el Conservatori del Liceu mitjançant aquest programa de beques, havent-ne atorgat a dia d’avui un total de 248. Enguany, a més, s’ha incrementat el compromís de la fundació amb el Conservatori i, com a novetat, les beques es destinaran a finançar els Estudis Superiors complerts de cadascun dels becats, és a dir els 4 anys. Això representa un salt qualitatiu important respecte a anys anteriors i ajuda a minimitzar la possibilitat que joves amb talent musical quedin exclosos de rebre una formació musical superior, complerta i de primer nivell.
En aquest mateix acte, alguns alumnes becats per la fundació van oferir un concert on es van poder veure l’esforç, el rigor, el compromís i l’autoexigència personificats… Tot plegat constitueix en exemple de filantropia amb impacte: ben concebuda; implementada amb garanties gràcies a la col·laboració dels filantrops amb entitats de referència en la matèria; i efectiva i transformadora per als beneficiaris. En aquest sentit, des de la Fundació Catalunya Cultura aprofitem per posar en valor la tasca de les fundacions filantròpiques que existeixen a Catalunya, que donen resposta a les necessitats de diferents comunitats de manera àgil, propera i eficient com ho fa la Fundació de Musica Ferrer-Salat (que és membre del Consell de Mecenatge de la Fundació Catalunya Cultura).
Música en vena, el festival Mixtur i les beques Ferrer-Salat són alhora magnífics exemples de la cohesió social que es pot generar a través de la música, que en aquests casos vertebra un escenari que aplega fundacions filantròpiques, estudiants musicals, institucions musicals… (en el cas de les beques Ferrer-Salat); projectes culturals, músics professionals, institucions hospitalàries… (en el cas de Música en vena); i músics, empreses, escoles professionals… (en el cas de Mixtur). Sens dubte, un escenari cohesionat, símptoma de la voluntat de sumar esforços i de ser més efectius i excel·lents. I es que, com ha posat de manifest l’estudi Global Philanthropy Report (publicat recentment per investigadors de la Harvard Kennedy School), la col·laboració amb altres entitats és precisament una de les estratègies que moltes de les fundacions a nivell global estan posant en pràctica per aconseguir un major impacte i així assolir amb més èxit els seus -sovint complexes- objectius. No obstant, al mateix temps que reconeixen la importància de les col·laboracions, admeten que aquestes aliances són un repte en sí mateixes donat que pot ser difícil crear-les, gestionar-les i sostenir-les. Per tant, els casos citats anteriorment són casos d’èxit que cal posar en valor.
Una de les noticies esperançadores que es desprenen de l’estudi és la tendència global a un major compromís de la societat civil amb el bé comú i la prosperitat, en un context marcat per la distribució desigual de la riquesa i de desigualtats socials. Deixant de banda el Global Philanthropy Report i fixant-nos en Espanya, cal destacar que el nombre de donants s’incrementa especialment en el 2014, arrel de la reforma de la Llei de Mecenatge aprovada l’any 2002 (Llei 49/2002). Aquesta llei -encara avui poc coneguda- demostra que (a banda de la consciència col·lectiva de compromís social) la millora dels incentius fiscals provoca un increment de donants. A mode de recordatori la llei fixa, entre altres coses, una desgravació a les donacions de les persones jurídiques d’un 35%; i a les físiques d’un 75% en els primers 150 i d’un 30% a les quantitats superiors (premiant en ambdós casos la fidelització amb un 5%).
En paral·lel a la legislació vigent, algunes comunitats autònomes han aprovat mesures complementàries dins les seves possibilitats (que es limiten al tram autonòmic de l’ IRPF). En aquest sentit, en el 2008 Catalunya va aprovar desgravacions específiques per a la promoció de la llengua catalana (15%) i per a la ciència i el medi ambient (25%). Des de la Fundació Catalunya Cultura reivindiquem que la cultura pugui beneficiar-se també d’una desgravació addicional en el tram autonòmic, de la mateixa manera que se’n beneficien els tres àmbits citats anteriorment.
Alhora, en l’àmbit estatal treballem per convèncer de la necessitat d’adequar el marc legal del mecenatge a la realitat actual, doncs l’evolució socioeconòmica del país en els darrers anys ha constatat que la llei 49/2002 queda actualment desfasada i suposa limitacions i disfuncions que ens situen en absolut desavantatge i ens allunyen dels impactes aconseguits a altres països amb legislacions més ambicioses.