Fins al 15 de juliol, el Foyer del Palau de la Música acull l’exposició “Mecenatge i cultura. Una història compartida”, una mostra organitzada pel Centre de Documentació de l’Orfeó Català (CEDOC), que posa en valor el paper fonamental del mecenatge cultural a Catalunya des de finals del segle XIX fins avui. A través d’exemples concrets, explora com les donacions, tant econòmiques com documentals, han preservat i impulsat el patrimoni cultural del país. Així mateix, explica la importància del mecenatge cultural a Catalunya des de finals del segle XIX fins avui dia, posant-ne en relleu el musical i de manera específica el paper del mecenatge en la construcció Palau de la Música Catalana. Els visitants poden veure una àmplia selecció de materials, molts dels quals provenen del Centre de Documentació de l’Orfeó Català (CEDOC) i també d’altres arxius i biblioteques.
Per conèixer més a fons els continguts i el procés darrere d’aquesta exposició -vam tenir l’honor de participar en el seu acte d’inauguració -hem entrevistat la seva comissària, Marta Grassot, també responsable (CEDOC), qui ens ha explicat com s’ha gestat el projecte, quins criteris han guiat la selecció dels materials i com es vol transmetre al públic la rellevància de les aportacions individuals i col·lectives a la cultura catalana.
– Com va sorgir la idea de fer aquesta exposició sobre el mecenatge cultural a Catalunya?
Es va pensar a fer aquesta exposició, en un primer moment, per donar a conèixer les donacions i llegats que ha rebut l’Orfeó Català al llarg de la seva història, sobretot aquells que són documentals i que ens fan dipositaris, com a institució, de la història cultural del nostre país. Amb tot, en el procés de disseny de l’exposició ens va semblar molt interessant anar més enllà i parlar de les donacions actuals amb un enfocament més ampli, que fan possible i enriqueixen la nostra institució. Així doncs, vam decidir dedicar l’exposició al mecenatge individual i també corporatiu a Catalunya, centrat especialment en el mecenatge cultural i musical.
– Per què és important destacar el paper del mecenatge en la preservació i impuls de la cultura catalana?
– A Catalunya, quan fem repàs de molts dels seus principals projectes culturals al llarg de la història especialment a finals del s.XIX i al llarg del s.XX, ens adonem que al seu darrere hi ha hagut grans mecenes individuals. Gràcies a ells es van iniciar projectes que han estat inspiradors i motiu d’orgull per a la història de projectes culturals i de l’activitat musical. Tenim grans referents històrics quant a mecenatge cultural, i crec que han servit de molt bon exemple per tal que actualment el mecenatge continuï viu al nostre país.
– D’on prové el fons documental que s’hi exposa? Quin material s’hi pot veure?
– La documentació procedeix del Centre de Documentació de l’Orfeó Català, però també procedeix d’altres institucions i arxius privats. Hi ha materials procedents de l’Arxiu privat Baladia-Llorach i també nombroses reproduccions en forma de facsímil d’altres entitats públiques com la Biblioteca Nacional de Catalunya, l’Arxiu Nacional de Catalunya, l’Arxiu fotogràfic de Barcelona i l’Arxiu de la Diputació de Barcelona. Hi podem trobar fotografies, correspondència, llibres, fulletons, documents històrics i també objectes.
– L’exposició se centra en algunes figures particulars i institucions específiques. Digui’ns algunes que hagin tingut un paper destacat en la cultura catalana i que reculli en l’exposició.
– L’exposició s’ha centrat en especial en el mecenatge cultural i més específicament en el mecenatge musical. S’hi recullen grans noms com Francesc Cambó, molt vinculat a l’Orfeó Català, i també Eusebi Güell i Rafael Patxot. A més, també hi trobem personalitats del mecenatge musical amb una activitat vinculada a l’Orfeó i al Palau com Fèlix Millet i Maristany revifant la flama del moviment coral en la postguerra, Lluís Portabella, impulsor del Patronat Pro Música, o el cas del magnífic projecte de Josep Bartomeu i l’organització de concerts a casa seva, al Jardí dels Tarongers.
– Les donacions documentals, així com les herències també són protagonistes de l’exposició. Com influeixen en la preservació de la cultura i la investigació a llarg termini?
– Les donacions i les herències en forma de documents o obra d’art són un aspecte clau per a la preservació de la nostra història de qualsevol tipus, i permeten que aquesta pugui ser investigada. Tot coneixement parteix d’unes fonts originals que han hagut de ser preservades per una família o personalitat concreta, la qual al seu torn, ha hagut de llegar o donar el fons a una institució per tal que el catalogui i tot seguit l’obri als investigadors. Per tant, les donacions documentals són de primeríssima importància per a la recuperació de la nostra història, sigui quina sigui la rellevància del fons, tots els documents, del tipus que siguin, sempre ens aporten informació enriquint la investigació de qualsevol tema.
– Hi ha exemples específics de donacions que han tingut un impacte important en la investigació cultural o històrica?
– Sí, i m’agradaria destacar la donació de Rafael Patxot, que va donar a l’Orfeó Català l’any 1923 la quantitat de 10.000 pessetes per a la realització del projecte l’Obra del cançoner Popular de Catalunya, una empresa científica pionera no només al nostre país, sinó també a nivell europeu a l’hora de recollir les cançons populars arreu dels països catalans. Gràcies al mecenatge de Patxot, milers de cançons arreu del territori de parla catalana s’han conservat, conjuntament amb fotografies i enregistraments sonors.
D’altra banda, fons musicals del nostre Centre de Documentació com el fons Francesc Pujol o el fons Lluís Millet i Pagès han estat dues donacions de gran riquesa per a la investigació musical a Catalunya.
– Quins períodes històrics han tingut més influència en la pràctica del mecenatge a Catalunya?
-Per una banda, crec que hem de distingir el mecenatge de grans personalitats que van fer contribucions molt generoses en l’impuls dels projectes culturals, especialment durant la Renaixença, el modernisme i el noucentisme. Posteriorment, després de la Guerra Civil i l’opressió que va viure durant diverses dècades la llengua catalana, van florir molts projectes culturals liderats per alguns mecenes en pro de la llengua catalana i alhora altres projectes que havien quedat aturats durant la guerra. En aquest sentit, també van ressorgir amb força els moviments associatius per a la recuperació de la llengua catalana. D’altra banda, a partir de la dècada de 1980 va néixer amb força un mecenatge de tipus corporatiu amb l’aparició de noves fundacions i entitats culturals.
– L’exposició també posa especial èmfasi en la figura d’Isabel Llorach, amb motiu del 150è aniversari del seu naixement, que es va celebrar el 2024. Qui era Isabel Llorach i per què va destacar com a mecenes cultural?
– Isabel Llorach va estar al davant d’importants projectes culturals realitzant una eficient tasca com a promotora i mecenes cultural. Va ser membre de l’Associació Wagneriana, l’Associació Amics del Museus, i va presidir Conferentia Club, una associació cultural que tenia com a objectiu elevar el nivell cultural de la classe alta, mitjançant conferències amb personalitats de gran prestigi internacional. Isabel Llorach es va posar al davant de moltes iniciatives i projectes, despertant i contagiant un afany de millora intel·lectual entre els grups socials barcelonins. Fins i tot havia arribat a organitzar a casa seva sessions acadèmiques i representacions d’obres teatrals.
– Creu que aquesta exposició contribuirà a posar en valor el mecenatge cultural a Catalunya i fomentar-lo?
– És la nostra intenció. Esperem que l’exposició obri nous coneixements sobre la rellevància que ha tingut sempre el mecenatge, tant el que ve de grans personalitats i aportacions econòmiques com aquell que arriba, a través de les aportacions més petites de la societat civil. Totes i cadascuna d’elles han contribuït a la pervivència de la cultura i a l’impuls de la investigació.