Xavier Llinares Miralles, director territorial de BBVA a Catalunya, vocal de la f ( ) en representació de la Fundació Antigues Caixes Catalanes i BBVA
Per què la seva entitat va decidir formar part de la Fundació Catalunya Cultura?
Com a entitat ens sentim molt compromesos amb la cultura i el territori, en aquest cas de Catalunya, on com a banc som molt presents, i compartim aquest compromís amb la Fundació Antigues Caixes Catalanes, amb qui col·laborem estretament en l’activitat cultural que realitza, i a través de la qual vam conèixer la Fundació Catalunya Cultura.
La proposta que ens fa la Fundació Catalunya Cultura és garantia de saber fer, de qualitat i d’excel·lència.
Per què pensa que és important apostar per la cultura?
La cultura és la identitat d’un país, és un element estructural i vertebrador absolutament necessari per al progrés i l’enriquiment de qualsevol societat. És patrimoni, i alhora responsabilitat, de tota la societat. I per tant impulsar-la és cosa de tots, administració i també de les empreses.
Segons el meu parer, és molt necessari impulsar i crear oportunitats per als creadors perquè puguin desenvolupar i fer créixer el seu talent. En aquesta línia, amb la Fundació Antigues Caixes Catalans organitzem diversos premis en disciplines artístiques com la literatura, el teatre, la música o la pintura, adreçats a professionals i a joves talents de tot Catalunya.
Avui en dia les empreses han de fer dues coses: explotar el seu model de negoci i explorar els negocis futurs. Què caldria fer en el sector cultural?
Segurament el mateix. Mantenir allò que sabem que funciona i treballar per explorar noves dinàmiques i plataformes per fer possible que la cultura sigui un valor per a tots.
El sector cultural, més enllà del seu objectiu de fer cultura, ha de dissenyar projectes viables en el temps. I això passa per definir un pla de negoci, treballar a partir dels recursos amb què comptarà, i definir com pot créixer en el futur.
Què fa falta per acostar els dos sectors (empresarial i cultural), fins ara distanciats, de manera sistemàtica i regularment?
D’una banda el que ja sabem tots: trobar espais de contacte entre entitats i empreses com els que proposa la Fundació Catalunya Cultura, perquè uns i altres puguin trobar punts de connexió que siguin positius per als objectius d’ambdues parts.
En segon lloc, una llei de mecenatge que impulsi una major involucració de les empreses en els projectes culturals que es fan als territoris on actuen.
Però més enllà de tot això, i molt important, evitar de parlar del sector cultural i el sector econòmic com si fossin mons totalment diferents. La cultura i l’empresa estan més a prop del que sempre s’ha fet pensar. No hem de perdre de vista que els agents del sector cultural, des de molts tipus de professionals, equipaments, festivals, entitats públiques i privades, contribueixen a dinamitzar l’economia d’una població o d’una zona important del territori.
Quines raons donaria al sector empresarial perquè se sumés a la f ( )?
Atenent aquest concepte que és responsabilitat de tots mantenir i enfortir la cultura, la Fundació Catalunya Cultura és una palanca que permet connectar cultura i empresa. Possibilita a l’empresa conèixer una selecció d’aquells projectes culturals amb major consistència, oportunitat i qualitat, i que necessiten del suport empresarial per fer-los possibles, o per fer-los més grans.
Així es com hem pogut conèixer i participar en projectes que encaixaven amb les filosofies de proximitat al territori tant de BBVA com de la Fundació Antigues Caixes Catalanes. És el cas de l’ENS de l’Associacionisme Cultural Català amb els Premis Antoni Carné, o projectes que a través de la cultura tenen un impacte social important, com és el projecte de música en hospitals que fa la Fundació Música en Vena i que acabem d’engegar.
I per acabar, a nivell personal, què el vincula al món de la cultura?
Sóc un amant de la cultura, m’agrada llegir, anar al teatre, la pintura, però el que realment m’apassiona és la música. Sóc d’un poble petit de València i des de ben petit vaig formar part de la banda musical del poble. En guardo grans records ja que em va permetre estudiar música, tocar a altres poblacions, conèixer molta gent, tot això gaudint de la música, i del meu instrument, el saxo. Quan vaig sortir del poble a estudiar vaig haver-ho de deixar, però és una experiència vital que sempre m’acompanya.