Eva Blanco és la Presidenta del Jurat del Premi IMPULSA CULTURA 2021. La directora de Comunicació i Relacions Públiques del Centre Internacional d’HP a Sant Cugat del Vallès, es va incorporar a l’empresa l’any 1985 i, vuit anys més tard, va implementar el primer pla de comunicació en el centre.
HP forma part del Patronat de Fundació Catalunya Cultura.
Ha estat en altres edicions al comitè d’avaluació dels projectes i ara per primera vegada, com a jurat i com a presidenta del jurat. Contenta d’aquest rol?
Doncs la veritat és que sí. Tenir l’oportunitat de conèixer en detall tots aquests projectes és una experiència molt enriquidora que, a més a més, m’ha donat un xut d’optimisme brutal veure com tenim tanta gent disposada a dedicar la seva vida a fomentar la cultura. Tots els projectes que es presenten són molt interessants i tots aporten alguna cosa diferent. Tant si són guanyadors, finalistes com si no, crec que el fet de presentar-se ja és important. S’han de donar a conèixer. Fer de presidenta aquest any, en fi, què voleu que us digui, em va fer molta il·lusió quan la Maite m’ho va proposar. Soc fan d’aquesta fundació, ja ho sabeu, així que és un orgull per a mi, representar al jurat aquest any.
Què li sembla aquesta VI edició?
Estic gratament sorpresa de veure tanta qualitat i diversitat de projectes malgrat la situació de crisi que portem arrossegant des que va començar la pandèmia. La cultura, probablement, és dels àmbits que s’han vist més afectats i, com a societat, no ens ho podem permetre. Veure tots aquests projectes, alguns més consolidats que altres, però que allà estan, lluitant per continuar i altres de nous, que comencen amb il·lusió malgrat tot, és com un raig de sol entre tant núvol. Ha estat una feina molt difícil, sempre ho és, però alhora molt gratificant i la pena és no poder arribar a més.
Què destacaria dels projectes que hi participen, dels finalistes?
He vist un denominador comú en molts d’ells que m’ha agradat molt i és la inversió en el talent de futur, la inversió en fer que la cultura sigui transversal i arribi a tothom, no importa la teva situació, edat, gènere, cultura… i on siguis del territori. I crec que és molt encertat, perquè necessitem que les noves generacions vegin i entenguin la cultura com l’ànima de la nostra societat i la incorporin en tot el que fan.
I del jurat d’aquest any [Sergi Ferrer-Salat, Jordi Herreruela, Rafel Nadal i M. Mar López-Pinto – Festival Gargar, guanyadora del Premi IMPULSA CULTURA 2020]?
Una colla de cracks dels que he après moltíssim.
Les sinergies entre cultura i empresa són imprescindibles. És un binomi que suma en totes direccions. Què es pot fer perquè flueixin les relacions?
En aquest sentit la llei de mecenatge seria una ajuda tremenda. Animaria a moltes més empreses, grans, mitjanes o petites, i particulars a col·laborar en projectes i incentivar-los. Arribaríem molt més lluny. Per una altra banda, com a societat, hauríem de deixar de banda d’una vegada aquest sentiment de vergonya, que sigui vist com a “dolent” que una empresa privada patrocini una activitat cultural. Costa molt llegir als mitjans, en articles en els quals es parla d’un esdeveniment cultural que aquest s’ha pogut fer gràcies a la col·laboració de tal empresa. Si hi donéssim més visibilitat, segurament moltes més s’animarien.
Sant Cugat del Valles. Photo: Vicens Gimenez / HP
Va ser la responsable de la integració de cultura i comunicació de dues de les més importants adquisicions de companyies que s’ha fet mai dins el sector d’impressió en gran format. El centre d’HP Barcelona s’ha convertit en un referent dins i fora de la companyia en l’àmbit mundial gràcies a moltes de les activitats que has fet possible, com ara la Jornada Solidària, la Xarxa Interna de Dones o la iniciativa d’innovació, per a fomentar la cultura d’innovació a totes les àrees. Com va viure tots aquests progressos?
Tinc la gran sort de treballar en una companyia, HP, que té una cultura empresarial envejable. Una cultura de més de 80 anys amb uns valors que el dia d’avui continuen vigents. Fer la integració de la cultura i comunicació d’aquelles dues empreses, va ser tot un repte, però a l’hora un dels projectes més macos que he fet mai a HP. Tota la resta d’iniciatives que menciones, entre moltes altres més, es poden fer gràcies a la gent. Jo només he posat l’espurna que ha fet que s’encengui tot. Però és la gent de HP la que ha avivat el foc i ha fet que continuï fins ara o aportant noves idees per més iniciatives. Acabem de tancar la 16a Jornada Solidària de HP, segon any que la fem virtual, i gràcies a més de 100 voluntaris, hem recaptat, 66,000 € per a 6 projectes solidaris. Estem que no ens ho creiem! La xarxa de dones, que tinc ara l’honor de presidir, és un cop més un esforç de moltes dones, i algun home. Des de la xarxa ajudem a connectar dones referents amb dones que volen créixer professionalment i tenim un equip de més de 30 enginyeres que fan de voluntàries en un munt d’iniciatives i activitats per fomentar l’interès per a les carreres tècniques a les nenes. Tot és molta feina, però és la que fa que tota la resta tingui sentit. Saber que estàs ajudant a impactar positivament en el teu entorn, fa que t’aixequis pel matí amb un somriure.
Vaig llegir una declaració seva molt interessant: “Si vols guanyar diners, posa dones a la teva empresa”.
I així és, com demostren un munt d’informes. Els equips diversos són els que funcionen millor i els que donen millors resultats financers a les companyies. Si vols tenir èxit, assegurat que tens dones allà a on es prenen decisions. Em costa entendre com és que hi ha companyies que encara no ho han entès…
També ha declarat en alguna entrevista que les companyies tradicionals i uniformes acabaran desapareixent del mapa. Com ho argumenta?
Perquè les noves generacions no hi voldran treballar. No connectaran amb la seva cultura, amb el seu projecte de futur i, no hi veuran on és l’impacte a la societat i, sense talent, aquestes empreses acabaran desapareixent. Quan parlo d’empreses tradicionals i uniformes, em refereixo a empreses amb cultures del segle XX… i algunes del segle XIX, em temo. Empreses que no creuen en els equips diversos, que no tenen una cultura i uns valors amb propòsit, que consideren que el tema de ser sostenibles, no va amb elles.