“La cultura és una inversió estratègica que contribueix de manera decisiva al desenvolupament integral de la societat”
Més enllà del seu valor creatiu, la cultura té un impacte econòmic rellevant, que es reflecteix en la creació d’empreses, llocs de treball i en la seva contribució al valor afegit brut (VAB) de Catalunya. Alhora, afavoreix la cohesió social, enriqueix la vida dels ciutadans i projecta el territori internacionalment. Per analitzar aquesta relació entre cultura i economia, conversem amb Anna Villarroya, directora del Centre de Recerca en Informació, Comunicació i Cultura (CRICC) de la Universitat de Barcelona, experta també en polítiques culturals, desigualtats de gènere i condicions laborals del sector.
– De quina manera es pot posar en valor el sector cultural com a motor econòmic?
– El sector cultural es pot valorar econòmicament mitjançant els mateixos indicadors que s’utilitzen per mesurar la contribució de qualsevol altre sector a l’economia del país. Alguns exemples en són la seva aportació al Valor Afegit Brut (VAB), que l’any 2022 va representar el 2% de l’economia nacional, generant un total de 5.186 milions d’euros; les 50.608 empreses dedicades a activitats culturals, que suposen un 7,9% del total d’empreses ubicades al territori; o els 112.000 treballadors del sector, que representen el 3,1% de l’ocupació total. Ara bé, cal tenir també en compte l’impacte que la cultura exerceix en altres sectors de la societat —com el turisme, el comerç, la construcció, la sanitat o l’educació—, un efecte multiplicador que sovint no queda reflectit a les estadístiques oficials, centrades principalment en l’impacte directe.
“L’any 2022, el sector culural va representar el 2% de l’economia nacional, generant un total de 5.186 milions d’euros”
– Per què la cultura és una inversió estratègica?
– La cultura és una inversió estratègica que contribueix de manera decisiva al desenvolupament integral de la societat. Més enllà de generar activitat econòmica, creació d’empreses i ocupació, enriqueix la vida ciutadana amb beneficis intangibles que impacten positivament en la salut, el rendiment acadèmic i el benestar col·lectiu. També afavoreix la cohesió social i reforça la projecció internacional del país.
Al mateix temps, invertir en cultura significa promoure la creativitat, el pensament crític i la llibertat d’expressió—valors fonamentals per a una ciutadania activa i compromesa. La cultura enforteix les identitats compartides, fomenta la diversitat i actua com a palanca de transformació social.
“Més enllà de generar activitat econòmica, creació d’empreses i ocupació, enriqueix la vida ciutadana amb beneficis intangibles”
– Com es poden mesurar els valors intangibles de la cultura?
– És complex, perquè no hi ha una definició ni una mesura clara. Cal combinar mètodes quantitatius i qualitatius per captar tant l’impacte com els mecanismes que el generen. Per fer-ho amb rigor, es pot utilitzar el concepte de contrafactual, que compara què ha passat amb què hauria passat sense la intervenció. Els mètodes experimentals, com els assaigs controlats aleatoritzats són especialment útils per establir si els canvis observats són realment causats per la intervenció cultural.
– Quins subsectors culturals presenten un potencial de creixement més destacat?
– Tots els subsectors culturals tenen potencial de creixement, però el seu desenvolupament dependrà de com s’adaptin a les noves tendències de l’economia actual, marcada per la digitalització, la sostenibilitat i la professionalització. En general, les indústries culturals estan innovant tant tecnològicament com ecològicament. Els subsectors amb una major contribució econòmica han estat tradicionalment el llibre i la premsa, l’audiovisual i multimèdia, gràcies a la seva ràpida incorporació de noves tecnologies, i més recentment la publicitat, pel seu alt nivell de creativitat.
“Els subsectors amb una major contribució econòmica han estat tradicionalment el llibre i la premsa, l’audiovisual i multimèdia”
– De quina manera la digitalització afecta la viabilitat econòmica de la cultura? Quins avantatges ofereix i quins riscos cal tenir en compte?
– La digitalització ha transformat profundament la viabilitat econòmica del sector cultural. D’una banda, ha aportat avantatges significatius: facilita la difusió global dels continguts, redueix els costos de producció i distribució, i obre noves vies d’ingressos a través de plataformes digitals, serveis de streaming o la venda d’obres en línia. També permet arribar a audiències més àmplies i diversificades.
Tanmateix, també presenta riscos notables. La concentració del mercat en mans de grans plataformes digitals pot reduir els ingressos directes dels creadors, afavorir la precarització laboral i contribuir a la uniformització cultural. A més, la bretxa digital pot excloure determinats col·lectius tant en l’accés com en la participació en la producció i el consum cultural.
– Quines conseqüències té la precarietat laboral en el sector cultural en relació amb el seu desenvolupament econòmic i la capacitat d’atreure i retenir talent a llarg termini?
-La precarietat laboral en el sector cultural té conseqüències greus tant per al seu desenvolupament econòmic com per a la seva capacitat d’atreure i retenir talent. Quan els professionals de la cultura treballen en condicions inestables, amb sous baixos i escassa protecció social, es dificulta la continuïtat dels projectes, es redueix la capacitat d’innovació i es compromet la qualitat de les produccions. A llarg termini, aquesta situació pot desincentivar les noves generacions a dedicar-se al sector i provocar una fuga de talent cap a àmbits més estables, afeblint el teixit cultural i minvant la seva contribució tant a l’economia com al benestar individual i social. Per tant, garantir unes condicions laborals dignes no és només una qüestió de justícia social, sinó una inversió estratègica per assegurar la sostenibilitat i la vitalitat del sector.
“Quan els professionals treballen en condicions inestables, amb sous baixos i escassa protecció social, es dificulta la continuïtat dels projectes”
– Com es manifesta la desigualtat de gènere dins el sector cultural?
– L’evidència mostra que la desigualtat de gènere continua sent una realitat persistent dins del sector cultural, especialment pel que fa a l’ocupació, les condicions laborals i l’accés a oportunitats per part de les dones. Tot i els avenços, aquestes continuen estant infrarepresentades en determinats àmbits, com ara la indústria del cinema, els videojocs o la música. Quan accedeixen al mercat laboral, sovint es troben amb més dificultats per assolir posicions de lideratge, pateixen condicions laborals més precàries —amb una major presència de contractes temporals o a temps parcial— i disposen de menys accés al finançament públic. A més, reben una remuneració inferior per feines d’igual valor, i el seu treball acostuma a tenir menys visibilitat i reconeixement que el dels seus homòlegs masculins, fet que limita el seu desenvolupament professional i perpetua les desigualtats estructurals dins del sector.
– Per què les dones continuen sent minoritàries en els càrrecs de responsabilitat? Quines mesures caldria impulsar per revertir aquesta situació?
-La presència de les dones continua sent minoritàries en els càrrecs de responsabilitat. En el cas català, com també en molts altres contextos, les principals barreres per a la seva progressió professional són les dificultats per conciliar la vida laboral amb la personal i familiar —una responsabilitat que continua recaient majoritàriament sobre elles. A més, el model de governança de moltes organitzacions culturals encara respon a estructures tradicionals dominades per homes —sovint blancs i de mitjana edat— que tendeixen a reproduir patrons de contractació basats en la pròpia imatge.
Per revertir aquesta situació, cal establir objectius clars de representació femenina en espais de decisió, jurats i òrgans de reconeixement, alhora que es promou una cultura organitzativa que afavoreixi realment el lideratge de les dones.
“Les principals barreres per a la progressió professional de les dones són les dificultats per conciliar la vida laboral amb la personal i familiar”
– I en concret, quines polítiques públiques caldria implementar per combatre aquestes desigualtats?
– A curt termini, és essencial garantir que la perspectiva de gènere i l’objectiu d’igualtat siguin integrats de manera transversal en totes les fases del cicle de les polítiques públiques: des del disseny fins a la implementació, el seguiment i l’avaluació. Aquesta integració sistemàtica no només respon als compromisos internacionals en matèria d’igualtat, sinó que també potencia el paper transformador de la cultura com a motor de desenvolupament sostenible, equitat i diversitat.