Charlie Rose, periodista de la televisió nordamericana, reuneix Darren Walker, CEO de la Fundació Ford i Joel Fleishman, reconegut acadèmic de la Duke University en una entrevista conjunta per a parlar de filantropia corporativa als Estats Units i presentar el llibre Putting Wealth to Work. Philanthropy for today or investing for tomorrow? (Posant la riquesa a treballar. Filantropia per a avui o riquesa per a demà?), escrit pel propi Fleishman.
Als Estats Units, on es preveu que el sector privat destini a la filantropia més de 500 bilions de dòlars anuals durant els propers 20 anys, es presta molta atenció a reflexionar sobre aquesta qüestió, sobre la seva regulació, a analitzar i detectar canvis d'escenari, tendències i noves perspectives.
En el vídeo els convidats parlen d'un fenomen detectat en els darrers anys als Estats Units: s'està produint un canvi en el món de la filantropia i és que cada vegada més filantrops fan les seves donacions en vida. Aquest tendència està molt relacionada amb la nova generació de grans fortunes sorgides, per exemple, de Sillicon Valley. Són fortunes aixecades amb rapidesa per emprenedors joves, optimistes i motivats, orientats a la resolució de problemes i als impactes, que se senten empoderats i fan les seves pròpies fundacions orientades a les seves principals preocupacions. Aquestes fundacions, que s'anomenen col·loquialment spend down foundations, inverteixen els seus actius de manera més immediata, en vida dels donants.
Els entrevistats no es mostren contraris a aquesta nova realitat però sí que coincideixen que ha d'activar algunes alertes o encetar algunes reflexions:
Aquesta tendència a donar en vida està posant en risc el que ells anomenen perpetual foundations (fundacions perpètues), que són aquelles fundacions concebudes i estructurades per a viure al llarg de generacions (com ara la Ford Foundation, creada fa més de 80 anys). El professor Fleishman alerta sobre aquest fenomen i argumenta que, si observem el panorama de les organitzacions sense ànim de lucre als EUA, veurem com pràcticament totes elles han estat impulsades per aquestes perpetual foundations que ara estan en risc. Explica que els joves filantrops tendeixen a invertir els seus diners en aspectes que tinguin resultats immediats o a curt termini. Volen palpar els assoliments de la seva acció filantròpica i gratificar-se en veure el retorn que fan a la societat. Molts d'ells -critica- volen recrear amb les seves donacions el que han aconseguit en els negocis: un big bang!. Al seu parer, però, hi ha problemes complexes que requereixen d'una altra manera de fer i d'una temporalitat més pausada i sostinguda en el temps. En aquest sentit, Fleishman aconsella els joves filantrops fer-se les preguntes adequades: quins recursos tens?, què vols fer amb ells?, el problema que vols solucionar, què requereix?. Es tracta, sobretot, d'evitar disfuncionalitats, d'adequar els recursos i els canals a les necessitats corresponents i de ser el més efectiu possible en l'impacte de la donació.
Walker, per la seva banda, remarca la importància de preservar el teixit de perpetual foundations del país, doncs sosté que la innovació no apareix del no res sinó que emergeix d'aquest marc i, sobretot, és aquest marc el que pot ajudar a perpetuar-la. Apunta també que la conversa sobre filantropia als EUA està actualment distorsionada per la idea de les spend down foundations com a única manera de fer filantropia i demana recalibrar aquest discurs. Cal vetllar, per tant, per un ecosistema divers, on convisquin aquests nous donants i les anomenades perpetual foundations. És important mantenir un equilibri perquè les diverses formes de filantropia incideixen de diferent manera en la societat i cal procurar que es complementin adequadament.