- Entitats reconegudes del sector cultural, recerca i de l’àmbit social s’adhereixen a la proposta de la Fundació Catalunya Cultura de la creació d’un nou marc legal i fiscal de mecenatge per al país
- La Fundació lidera la Plataforma pel Mecenatge que busca el recolzament dels partits polítics perquè la proposició de Llei arribi al BOE
- S’han adherit ja a la proposta el Gran Teatre del Liceu, el Festival Castell de Peralada, la Coordinadora Catalana de Fundacions i el Cercle de Cultura
Ha arribat el moment. El Grup de Treball de la Llei de Mecenatge, impulsat per la Fundació Catalunya Cultura, porta des de 2016 impulsant una millora de l’obsoleta Llei 49/2002. En una reunió virtual amb entitats i organitzacions reconegudes del sector cultural, recerca i de l’àmbit social compromesos amb aquesta iniciativa, vam compartir ahir els passos a seguir per arribar a tenir una Llei de Mecenatge que permeti que tant empreses com iniciatives privades siguin un motor econòmic.
La Fundació Catalunya Cultura contribuïm des dels inicis al debat sobre el mecenatge i l’actualització i reforma de l’actual marc legal i fiscal del mecenatge a Catalunya i a Espanya. I ho fem amb la legitimitat que ens dona el fet que l’origen de la nostra Fundació sorgeix a iniciativa d’empresaris/àries i directius /ves d’empreses compromeses amb la cultura a través del mecenatge i patrocini dels principals equipaments, projectes i institucions culturals del país.
Al llarg d’aquests 4 anys hem organitzat diferents debats i hem estat convidats en nombroses ocasions a esdeveniments, amb el suport del Ministerio de Cultura y Deporte o la Generalitat. La primavera del 2016 vam reunir a representants dels sectors de la cultura, la recerca i el tercer sector social i associatiu del país per a crear una plataforma d’organitzacions amb qui poder compartir una nova visió sobre el mecenatge. Una plataforma que, amb més adhesions, podrà sens dubte arribar al seu objectiu: que la reforma de la Llei arribi al BOE.
Xavier Gramona, patró fundador de la FCC, vicepresident de Caves Gramona i president del Grup de Treball de la Llei de Mecenatge, va recordar que aquest grup va néixer “en entendre la necessitat de dotar a la societat d’un marc fiscal visionari i avantatjós, que promogués l’economia al voltant de la cultura”. En el mateix sentit, l’activista cultural David Camps, expert en mecenatge/fundraising i col·laborador de la FCC, va agrair “l’esforç de consens entre la Coordinadora Catalana de Fundacions, el Cercle de Cultura, el Gran Teatre del Liceu i el Festival Castell de Peralada”, còmplices d ‘aquest nou impuls. Camps considera que s’està fent “un important salt endavant per fer del mecenatge una eina per canalitzar la filantropia, empoderar la ciutadania i complementar-la, millorar i estabilitzar el finançament dels projectes, de les entitats, amb una millora de la fidelització, de la participació, del rendiment de comptes i de la transparència “.
Una administració pública que aposti pel mecenatge
Considerem que és fonamental i imprescindible que els governs -de l’Estat i autonòmic- destinin un pressupost públic a la cultura d’acord amb les necessitats de tots els sectors: arts visuals, escèniques, música, producció audiovisual, cultura popular, etc., que contribueixi al desenvolupament de tot l’ecosistema de l’art i la creació, igual que a l’àmbit social i de la recerca. El mecenatge en cap cas allibera les obligacions de l’administració pública ni ha de retreure l’estat del benestar. Veiem el mecenatge com a suma i sobretot com a creació de capital social. Una societat i ciutadania compromesa amb la cultura i l’educació del seu país és una societat més civilitzada, més cohesionada socialment i més democràtica.
El mecenatge i la filantropia del segle XXI
Els hàbits de col·laboració, de contribució de persones individuals i d’empreses en el sector cultural han anat canviant en els darrers 10 anys des de la irrupció de les plataformes de micromecenatge / crowdfunding en el sector cultural. Les persones que a títol individual estan disposades a fer aportacions rellevants – en forma dinerària o de patrimoni- a les entitats / institucions culturals del nostre país es troben amb moltes dificultats de caràcter administratiu i amb un marc fiscal / legal que en res afavoreix el seu acte de generositat.
L’economista Enric Rius va reclamar a la trobada “modificacions que afecten el concepte del donatiu. El conveni de col·laboració l’ha de poder signar també un particular, no només les empreses, i la difusió d’aquest s’ha de fer de manera compartida”. Que aquestes aportacions tinguin la consideració de donatiu, no només de despesa deduïble, amb tota la capacitat de deducció que té després; la millora del donatiu en espècies i “poder establir una reducció de l’IRPF sobre el consum cultural: abonaments, entrades …”.
Perquè l’actual Llei 49/2002 ja no respon?
Perquè ha quedat obsoleta, ha caducat. Ara les formes com es substancien les col·laboracions entre empreses i entitats no lucratives han canviat i hi ha molts aspectes concrets de l’actual legislació que dificulten i són un llast per al desenvolupament i l’increment del mecenatge empresarial i de particulars. A més, cal apropar les deduccions fiscals per a donatius en IRPF i en IS al nivell dels països com França o Itàlia, als quals per tradició europea i llatina ens sentim propers pel que fa al model cultural.
És necessari dotar de noves vies de col·laboració amb dret a deducció més enllà de les aportacions dineràries -prestació de serveis- i incloure en una nova llei reformada eines per al foment i protecció del col·leccionisme, l’adquisició i conservació del patrimoni històric i natural.
Ara hi ha una proposició de Llei de Mecenatge del PDCAT que demostra que hi ha consens. Des del 2011 diferents grups parlamentaris, CIU, PP, Ciudadanos … han intentat sense èxit que prosperessin proposicions de reforma de la Llei 49/2002, i en cap cas han reeixit.
La proposició de reforma presentada pel PDCAT del Grupo Plural en el Congreso el passat mes de març va ser admesa a tràmit per 245 vots a favor. Per diferents motius, partits polítics d’ideologia tan diversa com Unidas Podemos, Ciudadanos, ERC o el PSOE accepten i entenen la necessitat d’avançar cap a la reforma de l’actual marc fiscal i legal en matèria de mecenatge, “un vestit” que ens ha quedat “petit”. El context econòmic, polític, cultural i social del 2021 no té res a veure amb el moment en què es va aprovar la Llei de Mecenatge al 2002. Hi ha una comprensió entre els diferents grups parlamentaris així que ara és el moment.
L’advocat Miquel Àngel Vallès ho va subratllar: “Ara toca fer una posada al dia i adaptar-ho a una realitat en què el mecenatge esdevé una necessitat per a una societat que reclama empoderament i participar en molts dels aspectes que socialment són més rellevants”. Vallès va aclarir que la proposta de la FCC “no és un document legalista. Intentem que tots l’entenguin i es pugui arribar a un acord”. I també va valorar “el concepte de Plataforma. No estem sols. Anem plegats i estem en sintonia”.
Amb aquesta darrera trobada que hem organitzat des de la FCC busquem el consens de tots els sectors -cultural, social, mediambiental, recerca / universitats i institucions del país- per a lluitar per aquesta proposició de Llei.
Maite Esteve, directora de la Fundació Catalunya Cultura, va concloure l’acte explicant que des de la Fundació “creiem imprescindible que els pressupostos públics que es destinen als àmbits socials, de recerca i cultura, estiguin al nivell dels països europeus”. “Entenem el mecenatge com a un complement, un més a més d’aquests pressupostos, i un capital social que ha de beneficiar a la societat i al país en el qual vivim”, va afegir. “És un bon moment. Tot l’estament polític veu necessària aquesta reforma de la llei. I com a fundació volem impulsar aquest canvi. Però no ho volem fer sols. Ho volem fer de la mà de tots i totes. Quants més siguem, més força tindrem. I volem una representació global i coral, on tots i totes ens hi sentim còmodes”.
Enllaç per a adherir-te aquí