Des dels seus inicis, la Fundació Catalunya Cultura ha fet una clara aposta per la territorialitat tot acompanyant en la seva estratègia de mecenatge a projectes culturals de procedències geogràfiques diverses.
A banda de la tasca duta a terme anualment amb els projectes culturals, la Fundació Catalunya Cultura té un programa d’actes i debats dirigits a diferents públics de l’entorn del mecenatge que, enguany, es troba en procés d’obertura i descentralització. Durant aquesta tardor s’ha començat per la província de Girona i es preveu fer-ho també amb les de Lleida i Tarragona en el proper any.
Un dels propòsits que hi ha darrera de l’acostament a la província de Girona és el de conèixer més de prop els seus protagonistes, la valoració que fan de la situació actual del mecenatge, les seves problemàtiques o demandes… amb l’objectiu de fer un diagnòstic acurat de l’estat del mecenatge i poder treballar des de la solidesa que donen les opinions, conclusions i suggeriments dels qui treballen en el territori en qüestió, ja siguin projectes culturals que cerquen mecenatge, mecenes particulars o empresarials, fundacions, agents culturals, etcètera.
EL MECENATGE CULTURAL COM A DINAMITZADOR DEL TERRITORI
El passat 31 d’octubre va tenir lloc l’acte “El mecenatge cultural com a dinamitzador del territori”, a la Casa de Cultura, organitzat per la Fundació amb la col·laboració de la Diputació de Girona. La trobada es va plantejar per reflexionar sobre com pot ajudar el mecenatge al desenvolupament cultural i, aquest, a la prosperitat de les regions.
El mecenatge és una realitat polièdrica i des de la Fundació Catalunya Cultura apostem per abordar la qüestió de manera integral. És per això que es va voler donar veu i resposta a qüestions que sorgeixen fonamentalment des de tres perspectives diferents:
- Les administracions públiques (franceses en aquesta ocasió, a mode de cas d’estudi inspirador), representades per Véronique Cottenceau, Delegada de mecenatge del Govern de França a la Direcció Regional d’Afers Culturals de l’Occitània.
- El sector empresarial, representat per Eva Blanco, Responsable de Comunicació i Relacions Públiques d’HP, empresa membre del Patronat de la Fundació.
- El sector cultural, representat per Eduard Balaguer, Coordinador de l’Acadèmia Catalana de la Música i anterior Coordinador del Fringe Festival Torroella de Montgrí i l’Estartit, projecte que va passar per la Llotja de la Fundació.
En la seva intervenció inicial Véronique Cottenceau ens va explicar el cas francès, un cas d’èxit que, després de quinze anys de l’aprovació de la Llei Aillagon en el 2003 i del treball incessant per promoure el mecenatge des de la proximitat, ha demostrat amb rotunditat el seu èxit. A França, el 81% de les empreses despleguen el seu mecenatge a nivell local, la qual cosa demostra l’eficàcia de la tasca duta a terme per Mission du Mécénat.
Véronique Cottenceau va aportar les xifres actuals que ho demostren, per exemple els 3,5 bilions d’€ dedicats al mecenatge per part de les 82.000 empreses franceses que són mecenes. Entre les raons que han fet això possible va destacar el fet que la promoció del mecenatge a França va ser una clara voluntat de l’Estat, on a més el Ministeri de de Cultura va jugar un rol primordial.
Al llarg de la seva intervenció es van posar de manifest alguns dels avantatges de que gosa França respecte a l’Estat espanyol pel que fa a la promoció del mecenatge, per exemple quan mencionava accions concretes que a França són considerades mecenatge i tractades fiscalment com a tals mentre que aquí no ho són.
Després del resum de dades que va aportar i les pinzellades que va donar sobre les característiques del marc legal del mecenatge francès, va canviar d’escala per passar a parlar des de la proximitat amb els territoris. Ho va fer posant el focus en les accions i estratègies dutes a terme a la regió de l’Occitània, de la qual ella n’és la responsable. Cottenceau va oferir així als assistents una visió més d’Estat i una altra més de territori, aportant la gran conclusió de la seva intervenció: ambdues són dimensions indissociables quan es tracta de promoure el mecenatge.
Eduard Balaguer, va aportar la mirada del sector cultural i la visió d’un professional de la gestió cultural de les comarques de Girona. En la seva intervenció, va reflexionar sobre com n’està de conscienciat el sector cultural gironí del potencial del mecenatge per a fer créixer els seus projectes, donar-los l’oportunitat de dissenyar estratègies a llarg termini i fer-los més sostenibles i perdurables. Alhora, com a agent cultural, va explicar quina era la seva percepció de la receptivitat del sector empresarial gironí respecte a les aliances amb la cultura. Una de les conclusions va ser que el teixit empresarial i el sector cultural són, ambdós, molt potents a Girona però que cal treballar per a tendir ponts entre aquestes dues esferes.
Eva Blanco va aportar el punt de vista del sector empresarial. La seva intervenció va enfocar-se per a donar resposta a una pregunta fonamental: perquè HP decideix vincular-se al sector cultural?, què en treu de les seves experiències tant si és col·laborant amb un gran museu com si es tracta d’un projecte independent?
A través de la narració d’experiències concretes, Eva Blanco va dir implícitament que HP busca formules de col·laboració amb el sector que vagin més enllà de la visibilitat que per defecte pugui donar el mecenatge al logotip d’HP en els circuits de la cultura. Gràcies a les aliances amb la cultura, HP ha fet front a reptes tecnològics que inciten a la investigació i l’experimentació, ha donat propòsit i orgull als treballadors, ha inspirat als seus clients sobre quines coses es poden fer amb la tecnologia HP, ha fet accions i intervencions a l’espai públic… en definitiva, la cultura ha estat un canal fonamental per a HP a l’hora d’aconseguir que la tecnologia tingui impacte més enllà dels murs de l’empresa.
EMPRESA I DESENVOLUPAMENT CULTURAL DE LES SOCIETATS
Precisament per parlar de l’impacte de l’empresa en la societat, la Fundació Catalunya Cultura va organitzar la jornada “Empresa i desenvolupament cultural de les societats” el passat 16 d’octubre a Banyoles. Com no podria ser d’una altra manera, aquesta jornada d’apropament al sector empresarial gironí, es va organitzar de la mà d’aliats de la Fundació al territori com la Fundació Lluis Coromina (que va acollir la trobada a la seva seu de Banyoles), el Fòrum Carlemany i amb la col·laboració de bonart Cultural.
El propòsit de la trobada era reunir un grup d’empresaris de comarques gironines per a reflexionar conjuntament sobre el paper del sector empresarial en el desenvolupament cultural de tota la província. Tenint en compte que la cultura és garant de la cohesió social, la igualtat d’oportunitats i, en definitiva, és un senyal indiscutible de progrés, les fundacions organitzadores teníem interès a obrir aquest debat a Girona, per la seva doble condició de província amb una riquesa i una programació cultural extraordinàries i alhora de sòlid teixit empresarial. El format petit de la trobada va permetre la participació activa dels assistents i l’intercanvi amb els representants de la Fundació.
Que cal reforçar els vincles entre empresa i cultura va ser una idea compartida per tothom i destacada per Francesc Bosch (President del Fòrum Carlemany) quan explicava que part del sector empresarial té plena consciència del rol que ostenta com agent de transformació social però que, sovint, li manca saber trobar el canal, la manera o el projecte adequats per exercir aquesta responsabilitat. El teixit empresarial susceptible de fer mecenatge cultural necessita que el guiïn, que li mostrin casos d’èxit, formules i opcions per a inspirar-se… Aquesta és una de les raons que fan de la visibilitat i el reconeixement del mecenatge aspectes clau en la seva promoció.
En paral·lel, el sector cultural hauria de procurar anticipar-se, construint discurs sobre els impactes positius que genera el binomi cultura-empresa, ajudant a imaginar les possibilitats que es creen per a la innovació, la vinculació amb el territori i altres àmbits estratègics per a l’empresa…
Aquests i altres temes són eixos discursius de Fundació Catalunya Cultura, que contribueix al desenvolupament de l’ecosistema del mecenatge intentant incidir en totes les dimensions del mateix, des de la responsabilitat empresarial fins a la llei de mecenatge passant per la capacitació del sector cultural.
Els dos actes celebrats a Girona tenen com a objectiu continuar apropant aquestes dues esferes -el sector cultural i l’empresarial- per tal de desplegar tot el potencial del mecenatge cultural. Aquest apropament pot ser una font de dinamisme tant per al territori en general com per al món de l’empresa i de la cultura en particular. I és que, com recordava Véronique Cottenceau parafrasejant l’antropòleg francès Claude Lévi-Strauss, cal posar en valor que “Il y a plus de choses dans l’échange que de choses échangées” (hi ha més canvis que les coses intercanviades).