Article d’opinió publicat a la secció Tribuna de La Vanguardia el 6 de setembre de 2026.
Fa massa anys que juguem a l’oca amb el tema de mecenatge a Catalunya.
Fa massa anys que els sectors de la cultura, l’acció social, la ciència i la recerca reclamem una llei catalana de mecenatge. Una llei que incentivi i reconegui que la ciutadania, les empreses i les entitats puguin implicar-se més en allò que fa avançar el país.
Ara, tenim les fitxes al taulell, i estem en plena partida amb la llei al Parlament amb un recorregut ple de caselles favorables que ens poden fer avançar ràpid, però alhora amb perills per salvar si volem que es converteixi en una realitat.
Però toca tirar els daus i ser valents, continuar amb una estratègia clara.
I són els polítics qui han de moure fitxa.
No podem tornar a jugar la partida com legislatures anteriors, quan el temps es va esgotar i una iniciativa que semblava a tocar de ser realitat i fer-se’n llei va acabar caient a la casella que et fa tornar a començar.
No ens ho podem permetre una altra vegada.
És cert que hi ha esmenes i discrepàncies. Vox ha presentat esmena a la totalitat de la proposta. Però les diferències no poden convertir-se en una excusa per aturar-nos. Al contrari: ara és el moment de negociar, d’acordar, de cedir quan calgui i de trobar els punts de coincidència.
Cal deixar enrere retrets i controvèrsies i anar a la una. No ho podem deixar a l’atzar dels daus que ens sortiran.
Perquè hi ha coses que han d’estar per damunt de la disputa partidista.
Catalunya és un país que s’ha construït, en bona part, gràcies a la seva societat civil. Gràcies a persones que han creat i invertit temps i diners en associacions, ateneus, fundacions, escoles, projectes culturals, iniciatives socials i institucions científiques. Gràcies a ciutadans que han posat temps, talent i recursos al servei d’un projecte col·lectiu que han deixat un llegat que perviu.
El mecenatge forma part d’aquesta tradició. Forma part de com som.
Per això aquesta no és només una llei per a la cultura. Per a uns pocs. És una llei per reforçar-nos a tots, a la societat civil i a la capacitat de tothom de contribuir a construir el país que volem. Un país millor.
I ara tenim l’oportunitat de fer un pas endavant.
Que els polítics tirin el dau. Que moguin fitxa.
Saltem d’oca en oca, d’acord en acord, de tràmit en tràmit, i per favor, avancem!
Catalunya necessita avançar.
Necessitem una llei abans d’acabar l’any. No d’aquí a una legislatura. No quan hi hagi un altre moment polític més convenient. Ara.
Per això demanem als grups parlamentaris que facin possible l’acord. Que aparquin retrets, que superin les controvèrsies i que entenguin que aquesta és una d’aquelles ocasions en què cal anar a l’una per guanyar la partida.
Ara no toca esperar.
Toca tirar el dau, saltar endavant i arribar a la meta aprovant la Proposició de Llei de foment del mecenatge de Catalunya.
I, sobretot, no tornar mai més a la casella de sortida.