Amb motiu del nostre desè aniversari, que celebrarem el pròxim 23 d’octubre, hem volgut parlar amb l’exconseller de Cultura, Ferran Mascarell, qui va idear i promoure la creació de la Fundació l’any 2014. Mascarell va ser, a més, impulsor de l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB), organització que va presidir, i regidor de Cultura de l’Ajuntament de la capital catalana. En aquesta entrevista recorda els orígens de la Fundació i les persones que van participar en els inicis del projecte, reivindica que “cal multiplicar la coneixença” entre el sector empresarial i el cultural i assegura que “un país culte és el millor fonament per a un sector empresarial com el català, dinàmic, competitiu i innovador”.
-Com va sorgir la idea de crear una fundació integrada per empreses que donessin suport a la cultura? En quin context va néixer?
-La idea l’havia desplegat ja feia uns anys, quan feia de regidor de Cultura a l’Ajuntament de Barcelona, entre el 1999 i el 2006. Aleshores vaig impulsar amb un grup d’empresaris de la ciutat la Fundació Barcelona Cultura. Tots els empresaris que hi van participar hi van posar molt d’interès i des d’aquí aprofito per agrair-los-hi.
Quan el 2006 vaig fer de conseller de Cultura amb el president Maragall tenia la mateixa idea al cap, però aquella legislatura va durar poc. Quan el president Mas em va proposar repetir com a conseller de Cultura vaig traslladar la idea a escala nacional.
Des del primer moment vaig tenir clara la importància d’impulsar la Fundació Catalunya Cultura. El sentit era el mateix de sempre: relligar al màxim les empreses catalanes amb el fet cultural. Pensava i penso que un país culte és el millor fonament de país per a un sector empresarial com el català, dinàmic, competitiu i innovador.
Pensava i penso que un sector empresarial compromès amb la cultura és la millor garantia de progrés cultural. Empresa i cultura són dos factors clau d’un país com el nostre, i la seva interacció és una garantia de progrés i innovació.
Vaig tenir l’ocasió de parlar-ne amb diversos empresaris i la iniciativa va tirar endavant. La Conselleria de Cultura va posar-hi un petit capital fundacional i també un local a la mateixa Rambla.
La veritat és que tot i la complexitat en la qual vivíem, amb crisi econòmica i retallades públiques, la predisposició d’uns quants generosos empresaris ho va fer possible. La crisi econòmica del 2008 havia fet molt de mal i, per tant, cal agrair encara més l’esforç que hi van posar els empresaris fundadors. No vull ser injust amb ningú, i no vull oblidar noms. Tinc ben present la predisposició de tothom en les reunions que van configurar els estatuts i els debat sobre els primers objectius. L’empenta de l’amic Enric Crous va ser decisiva. També la bona feina de la Gemma Sendra, la persona a qui vam encarregar la gestió.
-Com recorda el dia de la presentació pública de la Fundació, el 23 d’octubre del 2014?
-Tinc ben present la reunió fundacional al Palau Marc, a la Conselleria de Cultura, amb els empresaris fundadors, quan es va signar l’acord de Constitució de l’entitat. Ho recordo amb emoció. Era una fita llargament desitjada i per fi es concretava. A més d’Enric Crous, el qual va ser nomenat president, hi eren en Xavier Gramona, gran defensor del projecte que malauradament ens va deixar fa poc; també en Josep Creuheras que venia per Planeta; el Miquel Molins que representava al Banc de Sabadell… i fins a set fundadors. Òbviament, hi era la Gemma Sendra, que amb la seva habitual constància va fer molt per l’impuls inicial.
“Un país culte és el fonament d’un país innovador, emprenedor i pròsper”
-Què tenien en comú les 8 empreses que van voler sumar-se a impulsar la Fundació?
-Compromís amb la cultura del país. Com a conseller em referia sovint a una idea que em semblava crucial: un país culturalment fort era el millor substrat per a un país empresarialment innovador i fecund. Ho creia aleshores i ho crec ara. I, per tant, creia que el sector empresarial havia de ser culturalment actiu, predisposat a contribuir en l’enfortiment del capital cultural del país.
Les empreses que s’hi van sumar, en realitat els empresaris que s’hi van sumar, tenien aquesta convicció culturalista i els hi hem d’agrair, a ells i a tots els qui s’hi van anar sumant fins al dia d’avui, la seva contribució. Crec que tots ells tenen en comú una idea cabdal: un país culte és el fonament d’un país innovador, emprenedor i pròsper. I els empresaris que hi creuen fan una doble contribució al país: impulsen la prosperitat econòmica i promouen la cultura. Mereixen el nostre reconeixement.
-Segueix l’actualitat de la Fundació?
-Sí, és clar. I em congratula la seva continuïtat, el nivell de professionalitat que ha aconseguit i la materialització dels seus objectius.
-Una dècada més tard, com veu l’evolució que ha tingut?
-Molt correcta i al meu entendre, molt positiva. I desitjo a més que les lleis i la situació política del país li permeti consolidar els seus esforços i el compromís de molts més empresaris.
-Quin aspecte li ha cridat més l’atenció del seu desenvolupament?
-Possiblement, el fet de com ha sabut mantenir una línia molt coherent pel que fa al suport als projectes més nous.
“Cal multiplicar la coneixença entre el sector cultural i l’empresarial, el que es poden aportar l’un a l’altre”
– Quines accions creu que cal fer per acostar més el sector cultural i l’empresarial a Catalunya?
-Aquesta pregunta requeriria una resposta molt llarga, però simplificant diria el següent: són sectors que en la realitat d’un país interactuen més del que sembla i sovint no en som del tot conscients. Cal multiplicar la coneixença, el que es poden aportar l’un a l’altre. El sector empresarial pot ensenyar a la cultura com gestionar bones idees amb millors resultats. El sector cultural pot mostrar al sector empresarial com omplir de valors positius un entorn social i polític com el nostre.
Tots dos sectors poden reforçar-se convivint en un marc de polítiques fiscals de patrocini i mecenatge més decidides. Hi guanyarien tots.
-Quins beneficis destacaria que tenen per a la societat les aliances de l’empresa i la cultura?
-El principal: fer de Catalunya un sinònim de país pròsper i culte, innovador i creatiu. Tota la resta hi va lligat: més rendiment al compromís social de les empreses, més solidesa en les manifestacions culturals. Pel conjunt de Catalunya, des d’un punt de vista social, identificar i posar en relleu la millor matèria primera que el país és molt positiu en tots els aspectes. No sempre ho valorem prou, però el talent de la nostra gent, dels nostres empresaris i dels nostres creadors artístics, científics o humanístics. Sobre el talent i l’esforç de la gran majoria de la gent funciona la societat catalana.
-A Catalunya i Espanya la figura del mecenes no té el reconeixement social que per exemple té a altres països com França. Quina creu que és la causa?
-Les causes són diverses i ja fa anys que es donen. Recordo la primera vegada que vaig plantejar-li a un ministre del Govern d’Espanya la necessitat d’una llei de mecenatge. Era el ministre de cultura, Javier Solana. Jo era coordinador de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona. En una reunió formal al despatx del ministre a la plaça del Rei li vaig comentar explícitament la necessitat d’una llei de mecenatge. Era a finals de l’any 1988. Han passat quatre dies i una mica més. La seva resposta va ser simpàtica: «eso en España es imposible, como dice el ministro de Hacienda, el buen amigo Francisco Fernández Ordoñez, en España nadie paga impuestos, y con esa ley pagaría menos que nadie».
Bé, han passat ja quasi quatre dècades i els ministres estatals continuen pensant el mateix o molt similar. Si en la cúpula de l’estat es pensa així és molt difícil que la figura del mecenes tingui el reconeixement que mereix.
En tot cas, és clar que la complexa arquitectura institucional estatal no afavoreix poder desplegar lleis adequades en el moment adient.
-Com valora la reforma de la Llei de mecenatge que s’ha aprovat recentment i en la qual ha tingut un paper clau la Fundació?
-Tot el que sigui avançar em sembla positiu. Però seria fantàstic per al sector cultural i empresarial català poder definir-se com territori avançat pel que fa a la gestió de bones pràctiques de mecenatge i patrocini. Així i tot, precisa d’una institucionalització política que estem lluny de tenir.
-Digui’ns un desig per als pròxims deu anys de la Fundació.
–Que es consolidi com una entitat de referència nacional i internacional per empeltar els interessos culturals i empresarials de la societat catalana. Voldria dir que els dos grans fonaments del país, cultura i empresa van molt més de la mà. Guanyarien ambdós sectors i, per tant, el conjunt de la societat.
Imatge: www.ferranmascarell.com