Page 7 - FCC_memoria_2025

Ara us demanaré una petita cosa. Tanqueu els ulls. Sí, de Si tots poséssim una mica més, FASTT podria arribar en-
debò, tanqueu-los. cara més lluny, portant arts escèniques professionals a
cada micropoble del país i convertint la cultura en una
Va, que sempre hi ha qui no ho fa… tots amb els ulls xarxa viva que uneix territoris, veïns i emocions.
tancats.
Girem Full podria transformar encara més llibres en ho-
Imagineu Barcelona sense el parc Güell, sense la Sagra- res de recerca, multiplicant la força d’una lectura que
da Família, sense el Liceu, sense el Palau de la Música cura i demostrant que la cultura pot ser també medicina
on som ara, sense el MNAC, sense el MACBA, sense el i esperança.
Teatre Nacional, sense el Mercat de les Flors.
Gio Symphonia podria fer sonar la música clàssica en
Imagineu Catalunya sense el monestir de Poblet, sense nous espais i per a nous públics, trencant fronteres i
Sant Pere de Rodes, sense el Museu Dalí, sense els festi- convertint cada concert en una experiència transforma-
vals d’estiu, sense les biblioteques, sense les fundacions, dora per al territori.
sense les corals, sense els ateneus, sense els creadors.
Sinèrgic podria portar la música a més hospitals, arribant
Imagineu aquest país sense recerca. Penseu com seria a milers de persones i convertint la fragilitat en emoció
avui patir una malaltia greu sense hospitals d’excel·lèn- compartida, fent visible el poder sanador de l’art.
cia, sense científics ni laboratoris, sense l’esperança que
neix del coneixement. I Vibez Festival podria donar veu a molts més joves crea-
dors digitals, fent del talent emergent un motor de futur
Imagineu també un país sense entitats socials, sense i connectant generacions a través de la creativitat i la
aquells projectes que donen oportunitats a qui més ho tecnologia.
necessita, sense els qui tenen cura dels qui ningú pot
cuidar, sense aquesta xarxa invisible que ens uneix i ens Imagineu tot això multiplicat per deu, per cent, per mil.
fa millors. El futur de la cultura és aquí, i depèn de nosaltres. Si algú
encara està amb els ulls tancats, els pot obrir.
Tot això que heu imaginat, tot allò que no voldríem per-
dre mai, existeix perquè hi ha hagut persones, empre- Aquest país sempre ha avançat quan la col·laboració
ses, famílies i institucions que han entès que la cultura publicoprivada ha funcionat.
ens defineix i cal cuidar-la. Sense aquesta generositat,
Catalunya no seria el que és. Per això, interpel·lo avui l’administració a seguir incremen-
tant el pressupost en cultura fins al 2 %, a igualar la inver-
El progrés neix de la generositat col·lectiva. sió per habitant a la dels països del nostre entorn i a tirar
endavant el tram català de la Llei de Mecenatge, perquè
Igual que la sardana no hauria sobreviscut sense els for- entre tots entrem d’una vegada en una roda virtuosa que
ners de Figueres, la xarcuteria de Vic o la peixateria de generi més cultura, més oportunitats i més vida.
Vilanova que sostenien els concursos locals, la cultura
viu gràcies a milers de petits gestos que la mantenen I a les empreses, i a tots vosaltres, us convido a seguir
viva. o a començar a consumir cultura, a donar-hi suport, a
incorporar-la als vostres actes i projectes.
I vull fer un agraïment especial.
Perquè un país sense cultura, sense mecenes, com heu
A tots aquells mecenes històrics i actuals que han fet imaginat fa un moment amb els ulls tancats, és un país
possible que aquest país sigui com és. trist, pobre i sense impuls.
A les grans empreses que aposten pel talent, però tam- Tots som, o podem ser, mecenes.
bé —i molt especialment— a totes les petites i mitjanes
empreses, als comerços, als professionals anònims que, Cada gest compta.
amb gestos discrets però constants, fan possible la cul-
tura i la vida comunitària. Com en una sardana, cada pas i cada mà enllaçada fan
créixer la rotllana. I aquesta rotllana, la de la cultura i
Sense ells, res d’això no existiria. l’empresa, és la que dona sentit a tot plegat.
Jo us demanaria, sense obrir els ulls, que els abraceu a Moltes gràcies, i que seguim ballant junts per la cultura
tots i que els fem un fort aplaudiment per tots ells i elles. del nostre país.
I ara imagineu què passaria si aquesta mateixa energia,
aquest esperit, el dirigíssim cap als projectes que hem
conegut avui. Si tots els que estem aquí donéssim su-
port a cadascun dels cinc projectes premiats, a les se- Eloi Planes
ves idees i als seus somnis.
President
Fundació Catalunya Cultura

5